Comèdia i drama es donen la mà a La Truita , un menú servit durant un accidentat esmorzar familiar. Les relacions de parella, els conflictes generacionals i els valors que mantenen unides a les famílies són només alguns dels ingredients d'aquest espectacle proper, divertit i emocionant . La direcció va a càrrec de Ferran Utzet.

Amb diàlegs vius, una ironia fina i una marcada mirada contemporània, La Truita es presenta com una magnífica mostra del teatre europeu més recent. L'acció transcorre durant un dinar familiar organitzat per una parella madura ( Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas ) amb motiu del seixanta-cinc aniversari.

El matrimoni té tres filles, que arriben a la celebració acompanyades de les parelles i els fills. La trobada té lloc a la casa de pagès on la parella resideix des de fa uns mesos: a punt de jubilar-se, van decidir deixar la ciutat i obrir un forn ecològic en un petit poble de l'interior, lluny del bullici urbà… i també de les seves filles i nétes.

La tempesta esclata quan la filla mitjana, ara lacte-pesc-vegetariana, es nega a menjar el fricandó preparat per la seva mare i li demana que li cuini una truita que ha comprat de camí en una piscifactoria. El conflicte està servit.

Mentrestant, el pare té un anunci important a fer. Segons explica el seu autor, a La Truita “volia parlar d'aquells en què no ens fixem, en els quals no ens interessem mai, invisibilitzats no per qüestions polítiques (que és el que fem amb els violents, els bojos o els pobres), sinó simplement per omissió, per manca d'interès.

Aquells que, de generació en generació, pensen al món, intenten representar-lo o representar-s'hi, però que finalment mai no ho fan.” La Truita parla d'amor, de menjar, de família, de mort, d'amor, de generacions, de valors universals, de comunitarisme, de l'actualitat.

La seva implacable estructura està formada per tres parts: entrant, segon plat i postres.