MARGA i JAIME se separaran després de 15 anys de matrimoni. Entre llàgrimes i retrets es consolen sabent que, en no tenir fills ni mascotes i ni tan sols un cotxe en comú, podran marxar sense més ni més, donant un cop de porta amb un clàssic: “Jo ja no vull res teu”. Però hi ha un petit detall en què no havien caigut. Aquest cop de porta cal donar-lo amb una porta. I aquesta porta pertany a una casa. I aquesta casa… és la casa dels dos!!!

Marga i Jaime estan disposats a refer les seves vides per separat, però tots dos consideren que LA CASA els pertany. Cap dels dos vol marxar del pis que va ser casa seva. I aquest desacord mutu no té pinta de resoldre's amb una separació amistosa.

Comencen a treure els draps bruts ia retreure's mútuament el fracàs de la seva relació. Tots dos arriben a una conclusió: s'hauria d'anar de la casa qui tingui més culpa que s'estiguin divorciant . I ara començarà la guerra de debò. Tots dos estiraran la manta i trauran tota la merda que tenien guardada sota la catifa. Aquí ja no hi ha pudor, ni importa el que diran… Una parella oberta al canal. Contotes les vergonya salaire.

Els espectadors del teatre podran assistir en directe a totes aquestes misèries que les parelles solen mostrar només de portes cap a dins. Cap dels dos permetrà que l'altre no es guardi res. Aquí ja no hi ha secrets, ni mitges veritats, ni pensaments inconfessables, ni vergonya aliena ni pròpia… Que ho vegin tot! Perquè ara Marga i Jaume són Un Matrimoni sense Filtres. Un Matrimoni sense Filtres que els espectadors podran contemplar a través d´un vidre (o d´un mirall)…